INDICADORS DE QUALITAT A L'E.I. SENCELLES "ELS MOLINS"

Després de la xerrada de na Jana Suau explicant la seva fantàstica experiència a l’escoleta de Sencelles, la professora de l’assignatura ens ha llençat el repte d’establir un llistat d’indicadors que demostrin la qualitat d’aquesta pràctica educativa.

Per jo, el que demostra que a aquesta escoleta es desenvolupa una pràctica educativa de qualitat és:

• Que l’escola sigui vista com un projecte. Entenc que un projecte no està acabat, i si les responsables del centre ho veuen i viuen d’aquesta manera, el camí és anar millorant sempre.
• Línia metodològica clara, definida i consensuada. Aporta referents clars d’actuació i solidesa al projecte i a la pràctica.
• Professionalitat de l’equip educatiu. Considero que les persones involucrades en aquest projecte demostren professionalitat pel fet d’estar disposades a formar-se i millorar constantment, estant obertes a noves propostes.
• Observació, investigació i formació permanent. Si els espais permeten un joc més autònom per part dels infants, les mestres es poden dedicar a observar constantment, detectant necessitats, investigant com es poden cobrir, i formant-se de manera continuada i consensuada per dur-ho a la pràctica.
• Projecte pedagògic comú i treball en equip. Al fer feina a nivell de centre i de manera consensuada, el projecte és compartit per tots els professionals del centre, el que considero que aporta coherència i estabilitat. El fet que els infants s’ajuntin durant gran part del matí per jugar i treballar per ambients, obliga a que les mestres es responsabilitzin de tots els infants i prenguin decisions conjuntes.
• Participació democràtica. Al ser una cooperativa, tot l’equip educatiu té veu i vot en les decisions que es prenen, i així es poden tenir en compte totes les aportacions i punts de vista.
• Referents pedagògics importants i variats. Els referents teòrics que utilitzen per basar el seu projecte i, per tant, la seva pràctica, són sòlids i reconeguts. Però també és positiu que no es basen en una única aportació, sinó que agafen el que més els interessa de cadascun, adaptant-ho al context del centre.  
• Dignitat infantil. Veuen als infants com persones capaces de construir els propis aprenentatges, pel que el paper de les mestres és el d’oferir un entorn adequat i acompanyar-los en aquest procés. Provar d’ensenyar a un infant alguna cosa que pot aprendre per ell mateix, no és tant sols inútil, sinó que també pot ser perjudicial. Emmy Pikler.
• Treball en grups mixtes i reduïts. Aquesta metodologia de treball per ambients permet que els infants es distribueixin en grups reduïts i mixtes, segons els seus interessos, i podent aprendre els uns dels altres.  
• Continuïtat de l’etapa. Aquesta manera de treballar i ajuntar-se, inclús en ocasions amb els nadons, permet la continuïtat i no fragmentació del primer cicle d’aquesta etapa educativa.
• Mitjans materials i espais suficients. Una de les claus per evitar conflictes entre els infants és que hi hagi suficient material i diversitat d’oferta d’espais, pel que fan ús de la metodologia per ambients i aules obertes.
• Espais meditats, acurats, cuidats i en constant renovació. Els espais no es creen a conveniència o al gust de les mestres, sinó que es creen a partir de les necessitats detectades en els infants, pel que són espais meditat i canviants. Quan hi ha alguna cosa en mal estat o amb algun desperfecte és substituït. Materials naturals i poc estructurats.
• Tots els espais són educatius. Es dóna valor educatiu a tot el què es fa, ja sigui dins o fora del centre, pel que s’han de cuidar tots els moments.
• Adaptació a les necessitats dels infants. És l’escola la que s’adapta als interessos, preferències i ritmes dels infants, i no a la inversa. Es tenen en compte les individualitats dels alumnes. Les mestres han de conèixer com es senten els infants per poder actuar en conseqüència i de manera conscient.
• Transparència. El fet d’obrir les portes a les famílies aporta transparència al què es fa a l’escola, generant confiança entre mestres i famílies.
• Implicació de les famílies. Aquesta transparència també facilita la participació de les famílies en la vida escolar, i la implicació d’aquestes en el procés educatiu dels fills. 
• Contacte i relació amb la comunitat. La comunitat exterior és vista com a part del centre. La comunitat interior (la cuinera, per exemple) també participa del projecte educatiu.
• Que sigui un ambient familiar. Al ser un centre relativament petit, on tothom es coneix, és més fàcil que s’estableixi un clima familiar. Escola semblant a una llar.
• Benestar de les mestres. Perquè els infants estiguin bé i perquè l’escola funcioni, les mestres també han d’estar bé. Es cuida aquesta part.
• Altres recursos. Tenen una pedagoga per ajudar a les mestres a fer front a determinats problemes o dubtes. Davant determinades situacions, demanen ajuda a diferents professionals que els puguin assessorar, aportant crítiques objectives i constructivistes a la seva tasca educativa. 

_______________________________________________________________________

Intentant esbrinar i descriure aquests indicadors de qualitat  he treballat la competència 1.2 perquè he hagut de reflexionar sobre elements que porten a una bona actuació professional, però aquests elements els he comparats amb l'organització que veig en el meu centre de pràctiques i amb diferents marcs teòrics estudiats durant aquests anys, pel que també he treballat les competències 3.2 i 4.1.