ELS TEMPS I ELS RITMES DE LA NATURALESA (Cols, Sargatal i Fernández)

Aquest article publicat a la Revista Infància núm. 188 dóna a conèixer un projecte educatiu que a dia d'avui, per desgràcia, crec que encara podem considerar innovador, ja que algunes escoles ja han reflexionat sobre com volen educar als infants, però dic per desgràcia perquè penso que encara són massa poques les que han iniciat aquesta reflexió i posteriors canvis organitzatius i metodològics per aconseguir el seu objectiu. Penso que encara hi ha molts centres educatius, sobretot de nivells superiors a infantil, els professionals dels quals encara no s'han aturat a pensar en si la manera com es ve educant des de fa massa anys és la millor o si cal replantejar-se com es poden produir millores educatives i, per tant, socials. 

Diuen que l'escola és un reflex de la societat en la que aquesta es troba immersa, i penso que massa professionals s'han resignat a aquest fet. Però que passaria si tots els docents estiguéssim convençuts que això pot ser al revés i que, per tant, pot ser la societat la que sigui un reflex de l'escola? Doncs caldrà que tots ens replantegem com volem que sigui la "nova" societat i que comencem a aplicar els canvis educatius que ho possibilitin. 

L'experiència escolar que se'ns exposa en aquest article considero que és una de les millors maneres de fer-ho, ja que retorna a la infància els ritmes que li pertanyen, els seus ritmes naturals, aprofitant els moments quotidians i el contacte amb la naturalesa (el nostre entorn més primari) per desenvolupar un projecte educatiu ric, estimulant, significatiu i coherent amb el tipus de societat que volem i necessitem.

Llegint aquest article he vist reflectit el projecte educatiu del meu centre de pràctiques en moltes paraules, frases i paràgrafs, però també he descobert aspectes  que considero molt importants i que a la meva escoleta hi trobo a faltar, com són per exemple el contacte diari i perllongat amb la naturalesa, una documentació acurada que doni valor al què es fa a l'escola, i els espais acollidors on trobar-se i retrobar-se infants i adults. Davant aquesta situació faré el que penso que ara mateix està a les meves mans, que és compartir aquesta lectura, de moment, amb la meva tutora de pràctiques, i potser també amb la resta de l'equip educatiu. Això no significa que la lectura d'aquest article hagi de suposar grans canvis immediats en el centre, però hi ha la possibilitat que aquesta experiència tant ben explicada i argumentada encengui una espurna que, a la llarga, ajudi a seguir avançant i millorant l'educació dels infants que assisteixen a aquesta escola infantil.

I per acabar, una reflexió que vaig llegir fa un temps en alguna xarxa social i que em va semblar molt encertada. Sempre parlem de deixar un món millor als nostres fills, però no ens podríem també plantejar deixar uns fills (o alumnes) millors al nostre món? 

_______________________________________________________________________
Amb la lectura i reflexió d'aquest article m'he tornat a plantejar quins elements porten a una bona actuació professional, i per tant, he treballat la competència 1.2. Però aquests elements me'ls he plantejats segons les meves concepcions, i comparant-ho amb el que observo al meu centre de pràctiques, pel que també he treballat la 2.2 i la 3.2.