UN DIA TÍPIC A L'AULA VERDA DE L'E.I. ARC DE SANT MARTÍ 

A l’escoleta on faig practiques, i en particular a la nostra aula, els infants comencen a arribar un poc passades les 8h. i generalment a les 9h. acostumen ser-hi casi tots, tot i que hi ha algun infant que sol arribar passades les 10h.

Els primers que arriben deixen els abrics i el berenar en el seu penjador amb l’ajuda dels pares, els diuen adéu, generalment ens vénen a saludar i comencen a jugar per racons. Alguns queden damunt l’estora on solem estar la tutora o jo, altres van al racó de contes, a la taula on hi solem haver posat alguns encaixos, ... o a la cuina.

La cuina és un ambient muntat en un espai independent de l’aula, i aquí és on els infants la majoria de dies troben diferents aliments amb els que jugar i experimentar: farina normal o integral, pasta seca (fideus, espirals, macarrons, ...), llegums secs, llegums cuits, arròs, ... o algun dia també han trobat xampinyons o carxofes, per exemple. Si no troben material d’experimentació a la cuina és perquè més tard els oferirem material d’experimentació no alimentari (arena, serradís, etc.) dins dues safres que posem damunt una o dues taules, però dins la mateixa aula o en el pati individual del que disposa aquesta. En ambdós casos nosaltres no regulem el nombre d’infants que fan experimentació, sinó que hi va qui vol, ja que ho tenen totalment al seu abast perquè aquest es presenta dins la mateixa cuina on juguen, aula o pati. He de dir, però, que el nombre d’infants es regula de manera natural, ja que si són molts, ells mateixos cerquen una altra zona de joc, i a vegades tornen quan altres companys han perdut l’interès i els deixen el lloc.

A mesura que els altres infants van arribant es van afegint al joc, i si fa bon temps solem obrir la porta del pati individual de l’aula, de manera que els infants que necessiten córrer o moure’s més poden anar i venir en un espai més ampli.

Un poc passades les 9h. ja hi ha algun infant que comença a indicar-nos que té gana, però els solem fer esperar una mica, fins prop de les 9,30h. Aproximadament a aquesta hora posem taula i demanem quins infants volen venir a berenar, ja que són dotze infants i la taula només la preparem per a cinc, ja que no tots tenen gana alhora, i així primer berenen els que tenen més gana i a mesura que aquests van acabant deixen el lloc als altres infants. Tant com acaben es tornen incorporar al joc. El temps de berenar la tutora o jo també seiem a la taula i berenem amb ells, ajudant-los amb el que necessiten, però sobretot dinamitzant la situació, comentant que menja cadascú aquell dia, demanant-los si els agrada, etc.

Un vegada tothom ha acabat de berenar i hem llevat taula amb l’ajuda dels infants, la tutora o jo granem la zona del berenar i endrecem les tovalles. L’altra, mentrestant, ja comença a canviar els bolquers que encara no s’hagin canviat (alguns ja estan canviats si han fet caca abans de berenar). Quan ho anunciem ja hi ha infants que vénen perquè volen que els canviïs. Si no és així, normalment aprofitem si veiem que un infant va a fer un canvi de joc per demanar-li si vol que li canviem el bolquer, i generalment diuen que sí. Si diuen que no perquè estan jugant, canviem a un altre infant, però l’avisem que després li canviarem.

Generalment, mentre jo acabo de canviar els bolquers tranquil·lament (cuidem molt aquest moment per donar la màxima atenció a l’infant que tenim damunt el canviador), la tutora treu unes quantes hamaques que col·loca damunt l’estora i els infants que volen descansar s’hi posen. Alguns només necessiten descansar una estona i prest tornen partir a jugar, però altres s’adormen una estona i els deixem dormir el temps que ells necessitin.

Quan tothom està canviat i els infants que tenien son ja s’han dormit, recollim l’aula animant als infants a col·laborar en la recollida, i ens preparem per fer el bon dia. Ens seiem en rotllana a l’estora i cantem un parell de cançons. Després repassem qui ha vingut i qui no, posant les fotos en el lloc corresponent (ho fan els mateixos infants, però en el cas del infants que no han vingut o dels que dormen, les fotos les posa la tutora). Després cantem algunes cançons més i, a vegades, contem un conte. Tot seguit, ens posem els abrics i sortim al pati gran.

A la majoria d’infants els vénen a cercar mentre som al pati. Un poc passades les 13h. i en funció de l’estat d’ànim dels infants que queden, tornem a l’aula, fem net les mans i la cara, i ens seiem a la taula a menjar una galeta (qui en vol) i bevem aigua. Els infants poden seguir jugant fins que els vénen a cercar, però generalment ja és un joc més tranquil com mirar un conte, fer un encaix, jugar amb plastilina, etc.

Els dijous és l’únic dia de la setmana que fem una activitat programada fora de l’aula: psicomotricitat. Però tampoc ho fem en un horari establert, ja que disposem de la sala durant tot el matí, pel que normalment hi anem després del bon dia, però mai és exactament a la mateixa hora, sinó que depèn de com estiguin els infants i de com s’hagi desenvolupat la primera part del matí. 


ALGUNES REFLEXIONS

• Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Referent a com s’ha d’ensenyar, l’escola té una línia de centre clara i definida, pel que totes les educadores han de ser coneixedores i compartir els aspectes bàsics d’una pràctica educativa basada en el respecte i que prioritza el benestar tant físic com emocional dels infants. Però a partir d’aquí cada educadora, dins la seva aula, té llibertat per decidir com promoure nous aprenentatges i també com avaluar-los.

• Quines estructures, pràctiques o comportaments els ajuden?

L’organització general dels espais i horaris penso que ajuden a que els infants estiguin més predisposats a ser els protagonistes de noves descobertes i aprenentatges. Ells poden escollir, durant gran part del matí, què volen fer, i el fet de no tenir horaris establerts que els puguin tallar un moment de joc, de descans, d’experimentació, ... penso que afavoreix enormement el seu desenvolupament. Per altra banda, el donar valor educatiu a tots els moments del dia comporta que ells aprenguin a partir del cobriment de les seves necessitats bàsiques i del joc, pel que penso que així s’aconsegueix la màxima implicació i motivació per part dels infants, ja que els nous reptes i aprenentatges que se’ls ofereixen són molt significatius. 

Per contrapartida però, d’aquesta manera es fa més difícil observar als infants quan fan joc heurístic o quan fan experimentació, per exemple, el que dificulta que les propostes que se’ls ofereixen puguin ser avaluades a fons i modificades amb la intenció de generar nous reptes i, per tant, nous aprenentatges. Amb això no vull dir que no es faci aquesta feina, però sí que resulta més complicat perquè per l’educadora és difícil observar al mateix temps als infants que són dins la cuina jugant i experimentant amb farina, per exemple, que als infants que estan al racó de joc heurístic enfilant cadenes dins un tub.

• Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules del centre estan organitzades per ambients i racons, trobant més ambients a EI3, i més racons a EI2. Pel que fa als horaris són totalment flexibles, estant només establertes les hores d’obertura i tancament de l’escoleta. Les rutines es solen dur a terme aproximadament cada dia a la mateixa hora, però no perquè així estigui establert, sinó perquè així és com funciona millor. Si un dia, perquè els infants estan jugant molt bé o perquè abans s’ha fet una activitat que ha donat més joc del que s’havia previst, berenem més tard, no passa res. Al llarg del matí probablement es recuperarà el ritme habitual, però si no és així, sortim al pati més tard i cap problema.

Pel que fa a l’organització de l’aula, de les rutines, dels horaris, ... és responsabilitat de la tutora d’aula, però tot i no desenvolupar-se exactament de la mateixa manera, la majoria de vegades coincideix que la sortida al pati o altres rutines es realitzen amb poc temps de diferència amb la resta de classes. Però això no és sempre així perquè nosaltres mateixos, dins la nostra aula, tampoc ho fem sempre de la mateixa manera. Els dos darrers dies d’aquesta setmana que ha fet calor, per exemple, hem sortit al pati poc passades les 9h, i de fet, una vegada comprovat que s’hi estava molt bé, hem tret la taula i hem berenat al pati.

Pel que fa a qui decideix quan comença i quan acaba una activitat o rutina, és la tutora d’aula, però en funció de com estan els infants i de les necessitats o preferències que aquests demostrin. Per tant, ho decideixen els adults, però “escoltant” als infants. I de fet, aquest és un dels principals objectius de tenir un horari totalment flexible. Aquest horari ha de possibilitar que les rutines, activitats, tasques, ... es puguin adaptar al grup, i no que el grup s’adapti a uns horaris confeccionats pels adults.

I quant a què passa quan sorgeix un entrebanc o problema, no passa res. Les rutines que teníem previstes fer a continuació s’ajornen una mica, o inclús alguna es pot prescindir de fer-la. Per exemple, està clar que l’alimentació i els canvis de bolquers s’han de fer, però no passa res perquè es facin un poc més tard o inclús un poc abans, si cal. Però quant a altres rutines o activitats com puguin ser experimentació, assemblea de Bon dia, o qualsevol altra activitat, no passa res perquè un dia no es facin. Nosaltres, de fet, a principis del mes passat vam tenir una nova incorporació al grup classe que ha esdevingut en una adaptació llarga i difícil, el que ha trasbalsat una mica el ritme del grup, pel que si algun dia se’ns ha tirat el temps a sobre, hem prescindit de fer el bon dia i hem sortit al pati directament.

• Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

El infants interactuen la major part del dia, ja sigui en els moments de joc, en el berenar, en el bon dia, al pati, etc., i mitjançant aquesta interacció hi pot haver col·laboració, però en el nostre grup (la majoria d’infants encara no han complert els dos anys, i alguns tenen poc més de quinze mesos) la col·laboració encara no és un tret que els caracteritzi. Considero que s’ajuden a aprendre constantment, tot i que aquesta ajuda és involuntària. Dins el mateix grup hi ha infants que es porten més de deu mesos de diferència, pel que al haver-hi tanta diversitat d’edat i, per tant, de nivell de desenvolupament, els infants més grans poden ajudar als més menuts amb el seu model. El temps de pati també es comparteix espai amb l’altre grup de EI2 i amb els dos grups de EI3, pel que hi ha nous models als que imitar i dels que poden aprendre.

• Com interactuen amb el mestre/a?

La tasca de la tutora i meva és la d’acompanyament dels infants per donar-los seguretat física i afectiva, i per estimular noves descobertes i aprenentatges, però en molts moments del dia la interactuació la decideixen bàsicament els mateixos infants. Sí que hi ha moments en que som nosaltres que ens hi adrecem per donar-los la benvinguda quan arriben el matí, quan els hem de canviar el bolquer, per convidar-los a berenar, per fer l’assemblea del bon dia, ... però tret d’aquests moments, es deixa que siguin els fillets i filletes els que inicien el contacte amb l’adult, a no ser que hi hagi algun conflicte en el que haguem d’intervenir.

Quant als moments de joc, s’intenta que siguin ells els protagonistes del mateix, i la nostra tasca és la d’observar, la de posar paraules al que fan, la de motivar i encoratjar, ... però generalment intentem fer-ho des d’una certa distància, sense destorbar el seu joc i sense enviar el seu espai. Així, intentem asseure’ns en un lloc visible, i si ells ens necessiten ens ho fan saber.  Els infants interactuen amb nosaltres per iniciativa pròpia quan necessiten cobrir alguna necessitat, ja sigui gana, set, son, ... o que es sentin insegurs i necessitin que els mirem, que els somriguem o que els servem una estona. També ens cerquen quan ens volen explicar algun descobriment, encara que sigui mitjançant els gestos, o quan volen que els ajudem a resoldre algun problema amb el que es puguin trobar.

• Com s’interactua amb les famílies?

La tutora i jo tenim contacte diari amb les famílies, tant el matí quan acompanyen als infants, com el migdia quan els vénen a cercar. El matí les famílies solen explicar si l’infant ha dormit bé, si s’ha aixecat molt prest, què du per berenar, ... o alguna altra anècdota. Al migdia, quan els vénen a cercar, la tutora o jo els diem com ha anat el matí, si s’ha mostrat content, si ha berenat, si ha dormit, ... i sempre intentem explicar alguna cosa positiva del dia a cada família. Si els pares de l’infant no el poden venir a recollir, com és el cas d’una filleta a la que ve a cercar la seva àvia, la tutora li escriu una espècie de diari en una llibreta que la filleta sempre porta dins la seva bossa, i així els seus pares tenen una informació diària per part de l’educadora.

Per altra banda, també hi ha interactuació entre educadores i famílies en les reunions individuals que es fan trimestralment, i en les dues reunions grupals que es fan a l’inici i al final del curs. Així i tot, en qualsevol moment del curs, si algun infant presenta una conducta que l’educadora o la família considera oportú comentar amb l’altra part, es troben un capvespre per parlar-ne.

Les famílies en general del centre també participen amb la seva assistència i aportació de menjar a les festes que es fan per Nadal i Carnaval.

• L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L’escoleta té un pla d’acollida dels infants al centre perquè té molt en compte aquest procés. Per tant, es posa molta cura en totes les adaptacions que es fan, tant el setembre com en les que es puguin anar donant al llarg de tot el curs, i tant si són a EI1, EI2 com a EI3. Al centre s’entén que aquest és un procés de separació de la família que pot resultar angoixant tant per l’infant com pels pares, motiu pel qual s’explica amb molt de detall als progenitors perquè aquests estiguin previnguts de com es farà i de perquè es farà d’aquesta manera. No hi ha un termini establert d’adaptació, sinó que aquesta s’allarga o s’escurça en funció de la resposta de l’infant.

El primers dies l’infant nouvingut no fa tot l’horari i una persona de referència (mare, pare, àvia, cangur, ...) entra a l’aula amb ell, tot i que té instruccions de interactuar-hi el mínim possible. A mesura que l’infant es va adaptant a l’aula i al grup, i va agafant confiança en el nou adult de referència a l’escola: la seva educadora, els pares aniran sortint de l’aula petites estones que cada dia s’aniran allargant, fins arribar a que l’infant el matí ja es pugui acomiadar dels pares i quedar a l’aula sense el seu referent familiar.  

Pel que fa al pla d’acollida per mestres, no em consta que l’escola en disposi, al manco no per escrit. De totes maneres, a nosaltres com a practicants, ens van donar un dossier que és el que donen a les famílies quan aquestes fan la preinscripció o la matrícula del seu fill/a. Amb aquest document ja et pots fer una idea bastant ajustada de la línia i de la metodologia general del centre. De tota manera, tot i que de tant en tant contracten a una educadora per fer suport en moments puntuals, el personal de l’escoleta és fixe des de fa bastants anys, i la majoria ha participat en la formació que s’ha fet i que ha ajudat a configurar l’escoleta com la coneixem a dia d’avui. Per tant, si no existeix aquest pla d’acollida, és possible que sigui perquè no ha estat necessari.

Així i tot, em semblaria molt positiu que al nostre centre es fes un pla d’acollida  per mestres, ja que només el fer de confeccionar-lo ja ajudaria a tot l’equip educatiu a reflexionar sobre la seva pràctica, i penso que ara mateix els fa falta, ja que tot i tenir una línia de centre definida, a la pràctica veus grans diferències entre com desenvolupa la seva tasca una i altra tutora. Considero que les creences d’algunes d’elles tenen massa pes, però que no en són conscients.

• Contrast amb la teoria: Quins marcs conceptuals recolzen l’organització de l’espai/temps que es duu a terme a l’escoleta? Què és diferent? Quines pautes se segueixen?

Com a marcs teòrics que orienten la pràctica que es desenvolupa al centre en general, i a la meva aula en particular, penso que el principal model educatiu està a cavall entre l’espontaneïsta i l’interaccionista.

Espontaneïsta perquè els horaris i l’espai pretenen respectar el desenvolupament de l’infant a través d’una educació lenta, sense preses i sense voler avançar-se als seus ritmes individuals. També perquè es dóna molt importància a la part social i emocional, fent una tasca compensatòria important en el cas d’infants amb una situació social i familiar desfavorable. Mitjançant el valor educatiu que es dóna a tots els moments del dia es vol afavorir l’adquisició d’autonomia. Però aquí també hi ha una part important d’interaccionisme, ja que el centre té en compte el desenvolupament global de l’infant i s’afavoreixen els aprenentatges significatius.

Quant a metodologia, es treballen molt les activitats per descobriment (experimentació), les activitats lliures (si es fa experimentació o alguna altra activitat, són els mateixos infants que poden triar si hi volen participar o no), gran part del dia es basa en el joc (els espais, sobretot a EI3, conviden molt al joc simbòlic), i molts dels materials que s’ofereixen són oberts. Però aquests materials també són diversos i poden ser complexes. Els espais estan organitzats per racons o ambients (àrees d’activitat) i faciliten l’intercanvi (infant - infant, infant - adult). Les experiències que s’ofereixen considero que són globalitzadores i el programa educatiu és flexible i obert. Per tant, penso que la metodologia també combina el model espontaneïsta amb l’interaccionista.

Quant al rol de l’adult, aquest considero que és més interaccionista, ja que no té un rol tant passiu, sinó que estructura l’ambient i, en algunes ocasions, participa guiant les actuacions dels infants, aportant les ajudes necessàries. Quant al respecte pel procés de desenvolupament sense intervenció per part de l’adult, aquí és on trobem més diferències dins el centre perquè cada educadora hi imprimeix el seu segell, les seves creences i la seva experiència prèvia. Per exemple, la meva tutora, en molts moments, deixa que els infants juguin, experimentin, descobreixin, ... sense ella intervenir per res, essent només observadora del procés i aportant seguretat física i afectiva (espontaneïsme), el que no vol dir que després no estructuri l’ambient en funció del què ha observat (interaccionisme). 

_______________________________________________________________________
Per resoldre aquesta tasca he treballat la competència 1.1 perquè m'he servit del PEC del centre i de les meves observacions per contestar a les diferents qüestions. He aportat reflexions i observacions referents a l'organització del centre i de l'aula, treballant així la competència 3.2. I per acabar, he treballat la competència 4.1 identificant i descrivint els que considero que són els marcs teòrics que justifiquen la pràctica observada.